El Blog del Ginebró
Els alumnes de literatura catalana de 2n de batxillerat, després de la lectura del poemari Bruixa de dol, de M. Mercè Marçal, volem acostar-vos el 8 de març a casa.
Avui és el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora. Aquest dia ajuda a sensibilitzar la població, governs i Estats sobre l’existència de problemes que atempten contra els drets de les dones i que encara necessiten ser resolts.
Les dones constitueixen la meitat de la població mundial, fan dues terceres parts del treball que es fa al món, treballen fora de casa i tenen cura dels seus, guanyen el 10% dels salaris totals, que en la majoria dels casos són inferiors als dels homes, i han de defensar els seus drets dia rere dia per ser respectades i lliures.
Cal seguir reivindicant-los amb força i cal que totes i tots hi contribuïm!
En el treball de final de curs de l’assginatura de teatre del Batxillerat Artístic-Escènic, la Ginebra Doz en parla del bullying. I així ha escenificat aquest tema, amb sensibilitat i alhora duresa:
TRANSCRIPCIÓ DEL MONÒLEG
Fugir. Sempre m’han dit que mai és la solució, però, sincerament, arribats a aquest punt, no se m’acudeix res més. Amb això no vull que us sentiu culpables, és només perquè entengueu els meus motius. El millor que podríeu fer és oblidar-me.
Fa temps que vaig aprendre a controlar-me, que abans de fer les coses les havia de pensar dues vegades. No podia donar-los cap motiu perquè es fixessin en mi. No podia equivocar-me, podien pensar malament de mi. Havia de passar desapercebuda per poder sobreviure a l’institut. Aquí és on em vaig equivocar, no? Intentar ser invisible és el que els motiva més, i com més demostris el mal que et fan, més es divertiran. Però, no sé com, vaig aconseguir sobreviure a això. Després, vaig començar a tenir menys importància que una formiga, ja ningú em dirigia la paraula. I, simplement, vaig desaparèixer de les seves vides, era com un objecte més que a vegades utilitzaven. I aquí va començar tot. Vaig deixar de ser l’adolescent que era. Ja no vivia com a tal. Em vaig adonar que al llarg de la vida no he acumulat experiències. Realment, no he viscut. Soc invisible i prescindible.
És per això que he decidit fer un favor a tothom i desaparèixer d’una vegada per totes. No estigueu tristos, la meva vida ja no era res.
Amb tot l’amor que puc reunir,
Evan
Els nois/es de segon de batxillerat artístic i els petits d’EI4, col·laboren conjuntament en la creació d’uns personatges ben originals. Els petits decideixen com volen que siguin i els grans els fan realitat! Els creen i confeccionen de tal manera que ja ens podem posar a inventar històries amb aquests! Quina meravella treballar plegats!
Quina jornada esportiva més especial!!! A 1r de Batxillerat hem fet una classe de bàsquet adaptat amb l’ajuda de l’associació d’Amics d’en Biel! Moltes gràcies per ajudar-nos a posar-nos en la pell dels que van amb cadira de rodes! Tots som iguals!
Avui a la Festa dels 50 anys tots amb la samarreta!!! > La parada de la cooperativa de 1r Batxillerat USHIRIKA us les guarden per a vosaltres! Coopereu!!! > > > >
Felicitats als alumnes de 2n de Batxillerat que van participar en l‘acte de reconeixement de Treballs de Recerca que promou l’Ajuntament de Llinars. Els tutors dels treballs van presentar el treball i Pol Montané, Carlota i Laia Monés, Toni Mínguez, Martí Monferrer i Josep Mas, Nonna Vives i Sofia Torrado ens van explicar el seus objectius i conclusions. Felicitats a tots. Grácies famílies, gràcies Ajuntament de Llinars per la iniciativa i per recolzar l’educació! Abans d’imprimir aquest e-mail pensa si és realment necessari. El medi ambient és responsabilitat de tots, tinguem-ne cura.
