El Blog del Ginebró
A ESO1 ens hem abocat de ple a la setmana de la ciència, que enguany vol conscienciar de la importància de la sanitat vegetal als nostres ecosistemes. Hem descobert l’efecte papallona, hem plantat el nostre propi umbracle i hem après un munt de coses sobre plagues i biodiversitat de la mà de l’Escola de Natura del Corredor.
En el treball de final de curs de l’assginatura de teatre del Batxillerat Artístic-Escènic, la Ginebra Doz en parla del bullying. I així ha escenificat aquest tema, amb sensibilitat i alhora duresa:
TRANSCRIPCIÓ DEL MONÒLEG
Fugir. Sempre m’han dit que mai és la solució, però, sincerament, arribats a aquest punt, no se m’acudeix res més. Amb això no vull que us sentiu culpables, és només perquè entengueu els meus motius. El millor que podríeu fer és oblidar-me.
Fa temps que vaig aprendre a controlar-me, que abans de fer les coses les havia de pensar dues vegades. No podia donar-los cap motiu perquè es fixessin en mi. No podia equivocar-me, podien pensar malament de mi. Havia de passar desapercebuda per poder sobreviure a l’institut. Aquí és on em vaig equivocar, no? Intentar ser invisible és el que els motiva més, i com més demostris el mal que et fan, més es divertiran. Però, no sé com, vaig aconseguir sobreviure a això. Després, vaig començar a tenir menys importància que una formiga, ja ningú em dirigia la paraula. I, simplement, vaig desaparèixer de les seves vides, era com un objecte més que a vegades utilitzaven. I aquí va començar tot. Vaig deixar de ser l’adolescent que era. Ja no vivia com a tal. Em vaig adonar que al llarg de la vida no he acumulat experiències. Realment, no he viscut. Soc invisible i prescindible.
És per això que he decidit fer un favor a tothom i desaparèixer d’una vegada per totes. No estigueu tristos, la meva vida ja no era res.
Amb tot l’amor que puc reunir,
Evan
Aquest any els alumnes de 3r i 4t d’ESO participem en el Certamen de lectura en veu alta en confinament. Ja ens havíem engrescat, teníem els textos a punt… i tot d’una, el context ha canviat! Però això no ens fa perdre les ganes i la il·lusió de tirar endavant la lectura!
Tot i el confinament, els nens i nenes de cicle mitjà no hem volgut deixar passar l’oportunitat de participar en el XVI Certamen de lectura en veu alta, que en aquesta edició, de forma excepcional, té un format digital. A continuació us deixem amb les lectures del Roger, l’Anna, en Zacarías i la Tània, que són els representants d’aquest cicle.
Des de l’escola ens hem volgut sumar a la proposta que de tirar endavant el Certamen de lectura en veu alta en format digital. Les circumstàncies no ens han deixat cap altra opció, però ha estat la manera de matar el cuquet que ens havia quedat. Us deixem amb les lectures d’en Sergi, l’Enric i la Martina de primer cicle d’ESO. Bona feina!
Des de l’assignatura d’Educació Física i transversalment amb Música vamfer un encàrrec als alumnes d’ESO 1: crear la seva pròpia melodia a partir del “Garageband” i inventar-se una coreografia escenificant com s’estaven sentint durant el confinament més estricte. A més a més, l’han compartit amb algun membre de la seva família i l’han ballada junts.
Aquí us deixem un petit recull d’alguns dels extraordinaris resultats que ens hem trobat, esperem que els gaudiu! Són fantàstics!
Portem ja dos mesos confinats a casa. Portem dos mesos des que el nostre dia a dia va fer un tomb abrupte. Portem dos mesos aprenent una lliçó tan inesperada com necessària, ara ho sabem. Els recursos descoberts durant aquest temps estan sent molts, i el que sí que és cert és que està sortint el millor i el pitjor de cadascú de nosaltres.
Des del punt de vista d’una mare d’un nen/noi pre-adolescent, opino que el nostre sistema educatiu ens ofereix cada dia un munt de valors, i més encara si tens el privilegi de formar part de la família de l’Escola Ginebró! Objectius lloables com fer del sistema educatiu un mecanisme igualador i exercir d’ascensor social, però també ens estableix un marc rígid, frenètic, amb esperances i frustracions contraposades. No és l’escola, és el sistema, també ho sabem.
Us exposaré una cosa bona i una de no tan bona que penso que ens ha aportat el confinament. En la meva opinió, la bona, la més bona, ha estat l’oportunitat d’aturar-nos tots, grans i petits. El nombre de classes s’ha reduït, les jornades s’han relaxat i la pressió generada per l’esperit competitiu no ha tingut tant espai entre els nois i noies. Ha permès que cadascun d’ells i elles brillin per si sols, se sentin els protagonistes de la seva història. La desigualtat s’ha convertit en singularitat, i això alguns ho han rebut com una meravellosa oportunitat.
Ha sortit el millor de cadascú!
La part no tan bona la conceptualitzo en l’homogeneïtat que justament l’escola tendia a impulsar, perquè ha desaparegut. Les mancances fins ara mig invisibilitzades també han desaparegut. Alguns/nes nois/noies també s’han sentit protagonistas, però en aquest cas de la falta d’harmonia familiar, de la falta d’acompanyament, de la falta de suport que el grup classe-mestre-escola els feia sentir protegits. Ha sortit el pitjor de cadascú…
El que sí que és absolutament cert és que qui diu que aquest curs està perdut?? Aquest curs ens ha permès aprofundir en un munt de recursos: paciència, autogestió, responsabilitat, capacitats tècniques, esperit crític, empatia, generositat, gestió de la por i la frustració, aprendre a trobar a faltar….i tot això ens ajuda a anar per la vida.
Us convido a aprofitar l’aturada per pensar, sentir i aprendre! Gràcies per l’oportunitat i una abraçada molt forta!!
Per Antònia Martínez i Ginesta
