CARTES ALS HOSPITALS III. Carta de la Mariona

En temps de confinament, davant d’aquest virus que se’ns està emportant tantes persones de prop i de no tan a prop, persones també d’altres països del món, la feina del personal sanitari és importantíssima.

Els metges, les metgesses, les infermeres i els infermers, els auxiliars, el personal de neteja, els que truquen i estan al darrere del taulell atenent els malalts cada dia es deixen la pell per combatre el coronavirus. Els pacients que estan ingressats als hospitals no poden tenir la família a prop i se senten sols.

Davant d’això, els alumnes de 4t d’ESO ens vam sumar a la iniciativa de fer-los arribar la nostra companyia, les nostres cartes, als hospitals. No les podem posar totes, però us n’hem seleccionat algunes perquè les pugueu llegir.

Estimat/ada,

Sé que ara mateix no estàs passant per un bon moment i que costa trobar forces per tirar endavant. Aquests dies no hi ha bones notícies, tot són desgràcies o coses que van malament i que en un futur ens afectaran i afectaran greument la nostra generació. HI ha molta gent als hospitals, ho escoltem a les notícies, i molta que és casa en males condicions i preferiria poder tenir l’opció de tenir un llit on curar-se i que el cuidessin diàriament. No és un bon moment per la societat, tothom està trist i l’angoixa ens envolta, així que ara mateix el que necessita tothom, i especialment tu, és treure un bon somriure i pensar que tot anirà bé. No és fàcil somriure, però et ben asseguro que quan hagis acabat de llegir aquesta carta canviaràs d’opinió.

Sóc la Mariona, una alumna de quart d’ESO de l’Escola Ginebró. He estudiat sempre aquí, des dels tres anys fins als setze, que els acabo de complir fa un parell de dies. Tot i que estàvem de confinament vaig buscar les millors maneres de passar-m’ho bé i així ho vaig fer juntament amb la meva estimada família i els meus amics a través de vídeo-trucades. Això és el que s’ha de fer, trobar el millor de cada situació i intentar viure-la el màxim de bé. Jo considero que setze anys són molts, però els meus pares em diuen que em queden tantes coses per viure i aprendre encara que això fa que tingui esperances i somnis per més endavant. Però això no és qüestió de l’edat d’una persona, tots tenim somnis que volem complir abans que tot se’ns acabi. Així que fer-se una llista mental de les coses que encara et falten per fer i viure quan surtis de l’hospital t’ajudarà molt a veure que tot es tracta de tenir propòsits en aquesta vida. No caiguis en l’error de pensar que abandonar-ho tot i donar-se per vençut és la millor opció, perquè això sí que seria un gran error.

Recorda tots els bons moments que has passat amb la gent que estimes. Recorda els aniversaris que has anat celebrant, els familiars i amics que estaven allà disposats a fer-te somriure i sentir-te especial. No pensis en els errors que has comès o en tot el que has deixat passar, sinó en les noves oportunitats que arribaran i podràs viure. T’animo a pensar en tot això i a tirar endavant, que estic segura que d’alguna manera o altra ho aconseguiràs.

Una abraçada forta des de Sant Esteve de Palautordera,

Mariona De la Varga Antoja
Sant Esteve de Palautordera
3 d’abril de 2020