Entrevista en exclusiva a Sant Nicolau

Entrevistem a Sant Nicolau, que, tot i la Covid-19, se les ha empescat per venir al Ginebró també aquest curs!

EG: Quants anys fa que vens a l’escola Ginebró?

SN: Crec que ja fa quasi 50 anys! Em va convidar l’Ignasi Casals, el primer director de l’escola, que em coneixia de l’escola on ell treballava abans. L’Ignasi pensava que la celebració de Sant Nicolau era tan especial, que volia que els nens i nenes del Ginebró també la coneguessin.

EG: Com t’ho has fet per obrir les portes respectant els grups bombolla?

SN:Doncs ens vam organitzar molt bé amb els meus ajudants. No puc explicar tots els secrets, però tot estava molt ben planificat. Com que per prevenció tothom no es podia aglomerar a l’entrada principal, vam explicar als mestres que calia que cada grup entrés per la porta de la seva classe.

EG: I vas anar obrint les portes de cada classe?

SN:Jo vaig obrir les portes de les classes d’infantil, però com que no podia estar a tot arreu alhora, els meus ajudants van obrir les portes de primària. Anaven vestits amb una samarreta blanca o vermella, i portaven enganxat un dibuix del meu bastó perquè els reconeguessin. Un cop a dins, els hi van posar un vídeo que havíem preparat i més tard, ja els vaig passar a saludar jo personalment.

EG: Com et van rebre els nens i nenes?

SN: Els més petits estaven molt i molt il·lusionats, cantaven ben fort perquè els sentís i quan vaig obrir, se’ls veia contents i nerviosos alhora, alguns fins i tot em feien abraçades! Els més grans també m’esperaven amb moltes ganes, i no deixaven escapar cap detall. Penseu que en alguna classe van arribar a comptar si tots tenien el mateix nombre de llaminadures, i també em preguntaven com és que tinc els cabells blancs però les celles castanyes!

EG: Què és el que més t’agrada de la celebració?

SN: M’agrada molt arribar a l’escola ben d’hora al matí i veure el goig que fan tots els mitjons penjats! Ah, també em fa molta il·lusió quan dins d’algun mitjó em trobo una nota o un dibuix, o els mestres me’ls fan arribar de part dels nens i nenes!

EG: Els teus ajudants i tu també portaveu mascareta?

SN: És clar, tots hem de portar mascareta i donar exemple. La veritat és que jo tinc la barba tan llarga que ja fa una mica la funció de mascareta, però tot i això és important portar-la posada.

EG: I què en penses del fet que els nens mengin llaminadures?

SN: Ui, això m’ho pregunten cada any algunes mares i pares.. . Jo sempre demano als mestres que expliquin als nens i nenes que se les han de menjar de mica en mica, i saber-les reservar per moments especials i de celebració!

EG: Moltes gràcies Sant Nicolau, i fins l’any que ve!