En temps de confinament, davant d’aquest virus que se’ns està emportant tantes persones de prop i de no tan a prop, persones també d’altres països del món, la feina del personal sanitari és importantíssima.
Els metges, les metgesses, les infermeres i els infermers, els auxiliars, el personal de neteja, els que truquen i estan al darrere del taulell atenent els malalts cada dia es deixen la pell per combatre el coronavirus. Els pacients que estan ingressats als hospitals no poden tenir la família a prop i se senten sols.
Davant d’això, els alumnes de 4t d’ESO ens vam sumar a la iniciativa de fer-los arribar la nostra companyia, les nostres cartes, als hospitals. No les podem posar totes, però us n’hem seleccionat algunes perquè les pugueu llegir.
Hola! Sóc la Berta, una estudiant de 4t d’eso i ja porto quinze dies confinada a casa amb la meva família, en un petit poble del Vallès, a prop de Barcelona. T’escric aquesta carta perquè he vist a les notícies que els pacients afectats no podeu estar acompanyats dels vostres familiars. He pensat que explicant-te quatre coses del nostre dia a dia potser et farà sentir acompanyat/da i donar-te ànims per seguir lluitant.
Els nostres matins aquests dies comencen amb una videotrucada amb els professors. No és una classe normal; avui per exemple, un professor ens ha tocat una cançó que havia après amb l’harmònica. Fer trucades, però, és una manera per mantenir el contacte amb els de la classe i amb la matèria. A part dels deures i les trucades del matí, intentem fer esport i mouren’s. La meva àvia, per exemple, com que està acostumada a sortir cada dia una estona, ha decidit caminar pel passadís i cada dia el fa vint vegades, amunt i avall. També cuinem molt. Fem pa, magdalenes i fins i tot iogurts. L’altre dia el meu oncle ens explicava per videotrucada que tenen espàrrecs al seu jardí. N’han collit tants que ara en mengen a cada àpat.
Estem vivint una situació complicada i fora del comú i penso que l’hauríem de viure amb positivisme i bona cara, encara que costi. Finalment et volia dir que encara que no ens coneguem, estic segura que ben aviat sortiràs de l’hospital i et retrobaràs amb la teva família.
Molts ànims i una forta abraçada!
