Mes: gener de 2017

L’art, com a mètode de creació o pel que fa a la observació, és un camí de coneixement del món i, potser de forma més rellevant, d’auto-coneixement. És una eina que ens permet mirar-nos, una creació que ens retorna la mirada i ens ajuda a configurar la nostre pròpia identitat. El que hi veiem ens parla, tot sovint, del que som.

Mira‘m és el resultat del treball dels alumnes de 2n de batxillerat artístic del Taller Ginebró a la matèria de Dibuix artístic en col·laboració amb l’artista Patricio Vélez i el seus procediments de dibuix en paper carbó i de gravat.

Hem estat treballant la tipografia per un projecte que us ensenyarem ben aviat!

A classe hem pres consciència de la percepció en el procés de dibuix

Hem superposat la transparència i el suport rígid sobre l’objecte tal i com el percebem. Tancant un ull, hem dibuixat el que es veu, talment com si es calqués la realitat.

Complementa molt bé la teoria de projeccions de la percepció humana i com es tradueix de les tres dimensions al pla del paper, a través dels diversos procediments del dibuix.

Les tres dimensions de l’espai:
amplada, alçada i profunditat.

 
Les dues dimensions de les
superfícies del dibuix o de la
pintura.

Artistes històrics com Alberti o Durero, feien servir tècniques relativament similars. Aquesta activitat ens pot portar a comprendre millor les seves reflexions sobre la percepció.

Gravat de Durero on representa un sistema de dibuix de la realitat amb una retícula: “Permite representar cada cuerpo al tamaño requerido, más grande o más pequeño. Es más útil que el vidrio porque es más libre.”
El dibuixant observa des d’un punt fix a través d’un marc quadriculat amb fils. Allò observat ho registra en el paper que té damunt la taula, quadriculat amb les mateixes dimensions del marc.

En aquest altre gravat d’Albert Durero podem apreciar un sistema de representació de la forma a l’espai (instrument musical en posició d’escorç) a partir dels diversos punts que el configuren. És realment fàcil fer una analogia d’aquest sistema amb el que utlitzem amb el vídre.

Ens serveix per a experimentar sobre les nocions bàsiques del comportament de la llum com a element físic i sobre la utilitat i vericitat de la perspectiva cònica. També permet l’experimentació i la distorció, si plantegem el plà de projecció de forma obliqua (si posem el vidre en diagonal). Aquí s’hi poden veure uns quants exemples del procés i de l’experimentació: