Visita al Museu de Granollers

Aquest dimecres hem anat al Museu de Granollers. Hem dialogat amb les mirades que ens proposen a la sev a col·lecció del fons de museu i n’ha sortit aquest relat que adjuntem a continuació. IMG_20151203_094341Ha estat una fantàstica manera de començar amb el cuquet de l’art contemporani i començar a generar inquietuds. Gràcies a la gent de Museu!

 

 

 

Museu de Granollers, 25 de novembre a les 9:30h.

 

Concepte: signe i escriptura

Obres: “A” d’Antoni Tàpies

(Els professors abans de començar m’expliquen que l’escola és un projecte de més de 40 anys a iniciativa d’un grup de mestres i professors, arriben en tren, il·lusionats, jo faig exactament el mateix que he fet amb els altres grups, els demano que vagin comentant què veuen davant d’una obra).

Jo veig una cosa molt abstracta. Jo veig una “A”. Abans jo també veia una “A”, però ara acabo de veure un rai amb una vela, sí, aquella estructura fIMG_20151203_094345eta de troncs que es posa sobre l’aigua i que pot portar una vela. Sigui un rai o una “A”, jo veig bastanta violència, per l’efecte que dóna la canya travessada per aquesta “O”, la tela mitjanament bruta. Sí, està arrugada, no està posada perfectament. El filferro afegeix la sensació de descuidat. Jo veig que intenta transmetre desordre i inquietuds, en els espais dels negres i el desordre per les canyes que no estan ben lligades. A mi em porta ordre, perquè les teles estan mínimament posades, les mides respecte el terra, tot i que li trobo un pes visual més fort per un costat, amb el pal i el filferro de dalt, però si mires per darrera hi ha una “X” que compensa. És una fletxa, no és una “X”. Jo continuo veient bastant desordre perquè és asimètric. Si el parteixes per la meitat és asimètric. Darrera que em dit això de la fletxa… les lletres estan ordenades però la primera lletra de l’abecedari no apareix. No apareix perquè està aquí representada amb la tela. Jo li veig una bona forma d’organització. Tot i l’aspecte brut de les teles, la forma triangular és simètrica, perfecte… encara que les coses no estiguin bé. (Estan estudiant Grècia i Roma, serà per això que donen tantes voltes a la simetria, a l’ordre els hi demano quin segle estan estudiant i com em diuen que ja han fet Roma, els hi demano pel “pathos”, el dramatisme…) Doncs jo veig una cabana d’indis, com si fos un joc infantil, la història d’un nen. Jo no veig sentit en absolut a la “O” negre. Hi ha cinc lletres que no hi son per arribar a la “O”. Em sobten les lletres, potser aquest pal estan per l’ombra que fa… si és que els focus estan ben posats. Crea una nova lletra amb l’ombra. Crec que està tot posat d’una determinada manera per arribar allà on l’artista vol (els demano si els agrada aquesta idea de que l’artista vol arribar a algun lloc). Seguint amb la història del nen… hi ha objectes que no cal explicar-los. Les lletres són com un exemple d’una història comuna i la “O” ha tingut una història tràgica. Però no està travessada pel pal, jo crec que la història tràgica la té la “A”. Potser és un cercle. La “O” agafa el pal, hi ha una taca negre. Hi ha una ferida. Jo pensava que era un ocell. Però tinc la impressió que és un cap d’un ninot de pal, això era quan he pensat que era un rai. Jo tinc una impressió més simple, és un punt de diana, un punt de tir i un llançament fallit. Sí, perquè el pal el llencen des de l’altra costat, la punta és cap en fora. Ve de darrera. Potser està intentant fer un poema visual. Però si la “O” és un ocell, la “A” potser és d’”aire”… Però si pensem en primavera, l’estètica no quadra. És molt agressiva l’estètica. Els materials utilitzats són barruers, col·locats d’una manera bèstia. Si busques l’aire, busques un material més translúcid. Potser no busca l’agressivitat… la primavera tampoc necessita que tot estigui lligat, tan perfecte, no hi ha la preocupació de l’hivern, pot ser més lliure, més obert. Si pensem en aire, els corrents d’aire no són suaus. Ara que em fixo, potser si que és d’aire perquè està com flotant, no toca de peus a terra. Tiro la seva teoria per terra, no està flotant, es veu clarament que està penjada. Veig un naufragi associat a aquesta idea de que està flotant. Podria ser la vela, restes flotant, s’ha mort el nàufrag. Jo penso que l’artista ha volgut jugar amb les ombres de la sala per transmetre alguna cosa. Jo segueixo trobant més coses amb les ombres i l’abecedari, es forma la lletra “M”. Jo he sentit una conversa, el forat de la “A” està projectada damunt d’una altra obra que no para de repetir-se. Encara em recorda més una pel·lícula. (Són les “Mirades i diàlegs” entre les obres d’en Tàpies i de l’Ignasi Aballí). No ens explicaràs quin sentit té després d’haver-nos menjat el coco? (Els demano què necessiten saber) El sentit del pal? Per què aquests colors? Per què aquests materials? Però tot això no està englobat en què volia transmetre l’autor? Què vol expressar? (El professor afegeix) Jo em preguntaria qui ho ha fet això? En quina època? En quin context artístic, històric? (Esperem un gran treball de recerca!!!).

ESFERA i dia de la ciència!

Amb els alumnes de 2n de Batxillerat, vam fer una instal·lació artística basada en l’esfera, en motiu del dia de la ciència. Va servir per a exposar les fotografies participants al concurs de fotografia matemàtica basada també en l’esfera. Com tot art efímer, els papers han volat i només ens queda el document, aquest vídeo!