Hem sortit de l’escola per anar a fer, el 
que sembla ser, un exercici diferent. En Pau, el professor de dibuix, ens ha demanat que agaféssim llapis, goma, carbonet i sanguina de colors per l’activitat.
Ens ha explicat el propòsit d’aquella classe, el qual era dibuixar un paisatge urbà pels voltants de l’escola. Nomes ens va posar un parell de requisits que havien de tenir els nostres dibuixos; havia d’estar acabat amb carbonet, i nomes podíem fer servir tres colors per completar-lo. I per últim, i crec que el més important, és que havia de ser un dibuix amb algun tipus de perspectiva, ja que es el que hem estat treballant aquest trimestre.
Cap dels tres no va trigar gaire a decidir el que dibuixarien i adoptar un lloc que ens agrades. Jo, personalment, em vaig centrar en el passeig que passa per darrera l’escola, aconseguint la perspectiva demanada però donant-li joc als arbres. A l’hora de dibuixar va ser molt fàcil centrar i captar els objectes dins del passeig, la seva dificultat va començar quan vaig passar-ho a carbonet, o era nomes el fet d’estar asseguda a terra amb un dibuix enorme, sinó que era un problema de llum. Al ser un espai natural i a l’aire lliure la llum anava canviant, i durant les dues hores d’activitat van canviar tots els punts de llum i d’ombra que tenia en un principi.
Però, ja passat a carbonet, tenia un dibuix en blanc i negre el qual havia de passar a color. Per sort, podíem triar els colors que volguéssim, i jo em vaig centrar bàsicament en dos: el verd i em marro. vaig pintar tot el que era d’aquells dos colors i lo altre ho vaig deixar amb sombrejat. En canvi els meus companys varen optar per triar uns colors concrets i pintar el dibuix que quedes la realitat pintada en tres colors, donant-li un toc abstractes.
Aquesta ha sigut una activitat diferent i molt divertida, ja que no cada dia tens l’oportunitat d’asseure’t al mig del carrer i començar a fer el que més t’agrada, dibuixar!
Mar Ibern
