Fa tot just 2 setmanes que en Genís Costas, de Sant Antoni de Vilamajor, ha arribat Maribor, la segona ciutat més important d’Eslovènia. En Genís és estudiant del cicle formatiu de grau superior de Condicionament Físic a l’escola Ginebró, i aquest estiu ha tingut la seva primera experiència treballant a l’estranger gràcies a una beca Erasmus Plus.
A Instagram, el trobareu a @geniscostas_trainer i des de qualsevol indret del món us podrà preparar un entrenament personalitzat a distància.
EG: Per què vas demanar la beca Erasmus Plus?
GC: Quan buscava un centre on estudiar Condicionament Físic, al Ginebró ja em van explicar que feien el programa Erasmus Plus. I tenia molt clar que volia aprofitar aquesta oportunitat. Llavors va arribar la Covid-19 i tot va quedar aturat, però finalment he pogut marxar entre els cursos de 1r i 2n.
EG: Què vas haver de fer per aconseguir la beca?
GC: En una reunió informativa ens van explicar quins països entraven en el programa, i que calia escollir 3 prioritats. Amb la meva germana vam fer un excel i tot! Per valorar bé les diferents opcions, i al final vaig escollir Eslovènia, i després Irlanda i Grècia.
També vaig haver de presentar documentació i un tribunal de l’escola em va avaluar tant del nivell d’anglès com de la meva maduresa i aptitud de participar en el programa. Quan es van publicar les llistes d’admesos, vaig estar molt content de veure que podia anar a Maribor, la segona ciutat més important d’Eslovènia!
EG: Quines primeres impressions vas tenir en arribar a Maribor?
GC: De seguida em va agradar molt!
Vaig estar-hi 2 mesos justos, de juliol a setembre, i vivia en un campus universitari, compartint habitació amb un altre company del Ginebró. Al campus vaig conèixer gent de molts països diferents, i a més, des de l’associació Mundus ens organitzaven trobades, berenars i sortides perquè ens coneguéssim entre nosaltres.
Tothom era molt obert, clar que normalment si vas d’Erasmus ja vas predisposat a conèixer gent nova…! Jo des del principi ja estava en un núvol: viure en un campus universitari de l’estil americà, ple de gent de la meva edat, amb molt ambient… En resum, diria que l’estada va començar molt bé, i va acabar millor!
EG: Algun consell per a futurs estudiants d’Erasmus?
GC: Que val molt la pena! I que has de tenir clar que, quan vas d’Erasmus, t’has d’espavilar i aprendre a fer coses tu sol. I no tenir mandra de posar rentadores o anar a comprar, per exemple.
EG: On treballaves?
GC: Les primeres setmanes vaig estar en un gimnàs d’entrenaments personals i classes dirigides. La majoria de gent parlava anglès però les persones més grans només parlaven eslovè o com a molt alemany, i havia de fer les explicacions molt més visuals: Però era curiós perquè ens acabàvem entenent molt bé.
Després vaig estar en un campus infantil, dinamitzant activitats com tir en arc, muntar a cavall, activitats de riu… I precisament allà vaig conèixer una professora de ball que em va proposar participar en un Afrocampus, una iniciativa per ajudar a integrar la comunitat afro dins de la ciutat. A Maribor hi viuen 97.000 persones i la comunitat afro és molt petita però molt maca. L’Afrocampus va anar molt bé, vam aconseguir reunir-hi persones de tot tipus!
EG: Et vas trobar amb moltes restriccions per la Covid-19?
GC: Allà tot estava molt tranquil, va ser el primer país europeu que, a mitjans de juny es va declarar lliure de Covid-19. A més, jo vaig marxar cap allà ja vacunat. Durant l’estada em vaig posar malalt i em van fer traslladar-me d’habitació i tot, i confinar-me, però al final va ser una falsa alarma!
EG: Amb què et quedes, d’aquesta experiència?
GC: Sobretot, em quedo amb com m’he vist a mi mateix en les diferents situacions que he viscut allà, fossin bones o dolentes, i amb haver-me demostrat a mi mateix què sóc capaç de fer. I també em quedo les persones que he conegut, i les diferents maneres de veure el món.
EG: Ho repetiràs?
GC: I tant! Però Ia propera vegada, m’agradaria marxar al menys 6 mesos o 1 any.
Moltes gràcies Genís, i que tinguis un molt bon curs!
