Cerca ràpida
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat
Cercar:

En Jordi Sánchez Martori forma part de Legolàtics, l’equip llinasenc que ha guanyat la 9a First Lego League.  La Lego League és una competició internacional de robòtica per a estudiants de primària i secundària, que presenta un desafiament científic. Mitjançant la seva resolució, els joves prenen contacte amb la ciència i la tecnologia, i aprenen habilitats i competències com el treball en equip i la comunicació.

En Jordi té 16 anys i és estudiant de primer de batxillerat científic-tecnològic de l’escola Ginebró. Li agraden els esports de mar, també la muntanya i l’escalada, i és un apassionat de la robòtica.

 

EG: Com va néixer Legolatics?

JS: Fa 3 anys, quan vam començar a participar en aquest torneig, el tema era l’espai, i d’aquí va sortir el nom Legolactics, que hem anat mantenint.  En aquell moment l’equip estava format per 4 membres i aquest any som la Nora Van Aneder, en Roger Villaret i jo.

 

EG: Com funciona la Lego League?

JS: Uns 4 mesos abans de la competició, et diuen quin serà el tema, que aquest any són els esports. I a partir d’aquí, cada equip ha d’anar preparant un projecte i un taulell de robot.  El dia de la competició, s’ha de presentar el projecte i el robot al jurat, i també s’han de fer unes rondes de joc amb el robot.

 

EG: Cal ser un expert en robòtica per participar-hi?

JS: En Roger i jo ja havíem participat a la Lego League en edicions anteriors, i sí que ens agrada molt la robòtica. En canvi la Nora, que ha començat aquest any, primer se centrava més en el projecte científic però també ha acabat programant i ara li agrada.

 

EG: La Lego League promou els equips mixtos, què en penses?

JS: Crec que és important demostrar que tots podem fer el mateix, siguem nois o noies, i encara que tinguem edats diferents.

 

EG: Com us heu organitzat per preparar pel torneig?

JS: Quedem cada setmana, una tarda de 5 a 8, i anem muntant i programant el robot. La major part del temps ens dediquem a programar, perquè sempre costa una mica que el robot funcioni bé, i també muntem el projecte científic. Hem estat preparant un tapet, una superfície sobre la que el robot va fent els moviments que es programen. El tapet té diferents botons i detecta quan el trepitges, i pots programar-hi jocs.

 

EG: Com va anar el dia del torneig?

JS: Molt bé, sempre tenim un “pique” amb un altre equip de la comarca, els Vilabots de Sant Pere de Vilamajor. Ells ja fa temps també que participen i han guanyat diverses vegades. Així que estem contents d’haver-los guanyat nosaltres aquest cop!

Aquest any el torneig es va fer online, i ens hem classificat per la final estatal a Canàries, que també es fa de manera telemàtica d’aquí unes quantes setmanes. Després, la final a nivell mundial serà a Estats Units -presencial- però encara no hi ha data.

 

EG: Creieu que teniu possibilitats a la final estatal?

Sí, pensem que sí. Ara estem millorant el robot perquè pugui aconseguir més punts. En el taulell hi ha diferents proves, i cada prova et dona més punts. És cert que alguns dels equips contra els que juguem son molt més competitius, de vegades fins i tot estan formats per escoles i treballen el projecte a classe. Però molts altres fan com nosaltres.

 

EG: Molta sort i estarem pendents dels resultats!