Cercar:

Quan el Gerard Bufí (La Roca del Vallès, 2001) estudiava batxillerat artístic a l’escola Ginebró, ni ell ni els seus professors no tenien cap dubte a què s’acabaria dedicant…  I així ha estat! Amb 19 anys, està fent el segon curs del grau de direcció de fotografia a ECIB, i té molt clar que el seu futur és al cinema.

 

EG: Quan comença el teu interès pel cinema?

GB: Sempre m’ha agradat. De fet el meu pare treballa en direcció de fotografia i per això sempre m’ha fascinat tot el que implica un rodatge, que no té res a veure amb el que acaba sortint en pantalla.  Amb 16 anys vaig començar a treballar en aquest món com a ajudant en il·luminació,  i això em va ajudar a descobrir que el que més m’agrada és la direcció de fotografia.  I sé que no és fàcil ni barat dedicar-se al cinema, cal posar-hi molts esforços i temps. Per això ha de ser totalment passional o no val la pena. I a mi m’encanta!

 

EG: Què t’atreu de la professió de direcció de fotografia?

GB: Em fascina dirigir narrativament i artísticament una història, ser capaç d’explicar una història visual des de la imatge.  Penso que el cinema i les pel·lícules són mentides molt ben fetes, i m’agrada ajudar a crear-les. Al cinema se li diu el 7è art precisament perquè conté la resta d’arts. I per això m’agrada, perquè permet abordar tots els elements artístics que formen part d’una obra audiovisual: so, pintura, color, fotografia, dansa, escenografia…

També soc un apassionat de la fotografia en analògic. Penso que tirar carret és un mètode més romàntic i interessant que el digital, perquè permet explotar molt més la fotografia creativament i, com que es fan menys fotografies, cada una d’elles pren molta més importància.

 

EG: Creus que estudiar batxillerat artístic al Ginebró va ajudar-te també a encarrilar aquest ofici?

GB: I tant! Al Ginebró, on vaig estudiar des de 1r de primària, recordo gaudir molt de les classes d’art i plàstica des de ben petit, amb la Maria Victòria i en Josep. Realment és una escola on es potencia molt la vessant artística, i encara més si esculls el batxillerat artístic. Vaig tenir-hi professors excepcionals amb qui vaig aprendre una barbaritat! Teníem molta llibertat a l’hora de fer projectes, crear i experimentar, i les classes estaven molt orientades a treballar de manera pràctica, i realment crec que aquesta és la manera d’ensenyar arts.

 

EG: I ara compagines els estudis amb la feina?

GB: Sí, els estudis me’ls estic pagant amb el que guanyo fent d’elèctric (tècnic d’il·luminació). Això em dona autonomia, i a més tinc molt clar que la millor manera d’aprendre és aquesta: rodant i rodant!  Durant el primer any de grau vaig estar fent ja algunes feines i aquest curs ja em comencen a trucar per fer de jefe d’elèctric en projectes petits com curtmetratges i clips. A més, els últims dos estius també he participat en pel·lícules: “Las niñas” de Pilar Palomero i “Espejo espejo” de Marc Crehuet.  I amb els meus companys de classe també ens movent molt i ens van sortint projectes.

Treballar en projectes reals també permet adonar-te que tot és molt bonic a la pantalla, però que implica una quantitat de feina, temps i diners impressionant.  També et fa adonar que la feina és una cosa totalment col·lectiva, i que cal saber treballar en equip, perquè en un pel·lícula fan falta moltíssims especialistes (càmeres, tècnics de so, d’il·luminació, realitzadors, guionistes…). És molt complex fer un rodatge, fer d’elèctric és dur i les jornades de rodatge són molt llargues. I et mires la pel·lícula amb uns altres ulls, perquè saps la feina que implica cada escena i cada plànol.

 

EG: Fa poc has obert un verkami, per quin projecte?

GB: Amb uns companys vam obrir un verkami per poder realitzar un projecte de final de carrera: un curtmetratge que rodarem a Raimat (Lleida).  El nostre projecte va ser escollit guanyador a ECIB i vam rebre una subvenció, que ens va molt bé per començar i també és molt gratificant.  Ara, per dur a terme aquest projecte de la manera més professional possible, necessitem seguir recaptant, i qualsevol petita aportació és molt benvinguda!

 

EG: Acabem l’entrevista presentant-vos el curtmetrate d’en Gerard, que amb la seva empatia, inquietud i passió, cerca la col·laboració per fer realitat el seu projecte cinematogràfic:

https://www.verkami.com/users/893101