Cerca ràpida
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat
Cercar:

Al Ginebró sabem que l’acompanyament a l’escola és el que permet que cadascú trobi el seu propi camí.  I avui en parlem amb els germans Lliboutry Capdevila: la Paula, en Guillem i en Dani.

La Paula (1995), en Guillem (1997) i en Dani (2000) van arribar a l’escola Ginebró de manera esglaonada. En Dani des de ben petit a P3, després en Guillem a 2n de primària, i finalment la Paula a ESO.  I tots tres tenen un gran record de l’escola que els va veure créixer.

 

La Paula

Enèrgica, activa i alegre, de ben petita ja tenia clar que voldria ser mestra. Ha estudiat el grau d’educació infantil i primària, va fer pràctiques en 7 escoles diferents, ha marxat d’Erasmus a Àustria, és monitora de lleure i està finalitzant el màster de psicopedagogia.

De l’etapa universitària, té molt bon record de l’Erasmus a Graz (Àustria): “Allà donen una visió molt àmplia de l’educació a nivell europeu, i com que hi havia estudiants de molts països d’Europa, fèiem molts debats i comparatives. A més, jo m’estava especialitzant en educació especial i vaig  poder fer pràctiques en una escola austríaca molt inclusiva, on hi havia alumnat sord amb infants que hi sentien. Va ser molt enriquidor!”

Actualment és mestra a Cardedeu, a l’escola Mil·lenari,  i també ha fet de professora d’anglès i d’educació en el lleure, a més de monitora en casals d’estiu.  I no té dubtes que el Ginebró l’ha marcat en la seva manera de fer professionalment:

Ara que soc mestra, de la manera de fer del Ginebró me n’emporto sobretot la part humana, el fet de cuidar la persona i que no només es fixin en les notes o et vegin com una alumna més. Encara recordo com em va sorprendre que la meva tutora ja sàpigues moltes coses de mi quan vaig entrar a l’escola, gràcies a la reunió amb l’Ignasi Casals (el director) i els meus pares. Realment, al Ginebró et valoren molt com a persona i penso que això és indispensable en qualsevol escola, perquè l’educació és exitosa no només si l’alumne és bo acadèmicament, sinó que com a persona està preparat per formar part de la societat.“

 

 

En Guillem

En Guillem va canviar d’escola a 2n de primària perquè els seus pares buscaven una escola amb recursos per atendre les seves necessitats especials. L’Elisenda i en Lluís sabien que en Guillem necessitava un acompanyament individual, però alhora buscaven una escola que fomentés la integració, i que complementés tota l’autoestima que ja treballaven des de casa.

Els meus companys de classe sempre em van acollir com un membre més del grup, amb naturalitat.  Els mestres feien adaptacions quan era necessari i jo també anava trobant les meves estratègies per seguir el ritme. I en acabar ESO, jo tenia molt clar que no volia fer batxillerat i que preferia estudiar un cicle d’informàtica.”

Així doncs, en Guillem va estudiar SMX i després va especialitzar-se en el desenvolupament de videojocs, a Barcelona, amb el grau superior Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius. A l’empresa on feia pràctiques li van oferir un contracte laboral, i quan en va marxar al cap de 3 anys ja era responsable de departament i hi confiaven plenament.  Però en Guillem volia volar, i per això va marxar com a projecte manager a Tilting, una empresa internacional de videojocs.

Del Ginebró em quedo amb els professors, especialment la Maria Expósito, que aleshores era la meva tutora. Per mi és encara un referent i em va ajudar moltíssim! I també en Rodolfo, de vegades encara ens truquem! En altres escoles he tingut professors molt bons a nivell professional, però no era el mateix”.

 

En Dani

Dels tres germans, en Dani era qui menys clar tenia què voldria estudiar “de gran”, però com que li agradaven la ciència i la psicologia, va optar per batxillerat. Va quedar-se a poques dècimes d’entrar a biologia i, tot i estar admès a psicologia, va decidir esperar i agafar-se un any sabàtic.

Estic molt content de la decisió de l’any sabàtic, perquè no vaig parar, i penso que em va ajudar a créixer.  Vaig aprofitar per viatjar per Europa i a Tenerife, per primera vegada tot sol. També em vaig treure el “First” d’anglès, i el carnet de cotxe i moto. I vaig fer un curs de socorrisme aquàtic i de monitor de lleure, que em va descobrir un món! Tot i que em vaig treure el títol pensant en treballar amb joves, vaig gaudir moltíssim de les pràctiques de menjador amb nens i nenes de primària, acabava esgotat però m’ho vaig passar molt bé!”

El títol de socorrisme també li va permetre trobar feina de seguida i treballar de socorrista aquell mateix juliol. I es va seguir formant en primers auxilis i fent voluntariats amb la Creu Roja. Finalment, “vaig acabar l’any sabàtic fent un retir de meditació a Santa Maria de Palautordera, jo que mai a la vida havia meditat! I allà durant 10 dies feia 10 hores de meditació i desconnexió al dia.

En Dani diu que el més valuós que s’ha endut del Ginebró és el grup d’ amics. “El meu grup és el del Ginebró i sempre ho diem, que l’escola ens va unir i gràcies a això hem tingut una pila de vivències junts. També tinc un molt bon record de la Isabel, la professora que em va motivar perquè m’acabés decidint per estudiar biologia”.

 En Dani des del curs passat ja està estudiant biologia, per sort va tenir temps de fer un grup d’amics al primer curs abans que arribés la Covid-19! I ja està pensant en l’Erasmus que li agradaria fer el curs que ve a Itàlia.

 

La Paula, en Guillem i en Dani: 3 germans, 3 camins. Des del Ginebró us desitgem molta sort a la vida, i esperem seguir tenint notícies vostres!