Karim El Aziz (@karim.elaziz, nascut a Llinars del Vallès el 1997) és un lluitador en tots els sentits. Actualment és alumne del cicle formatiu de Condicionament Físic de l’escola Ginebró, i va rebre el passat mes de desembre el Reconeixement Joves de Llinars 2020, que ha creat l’Ajuntament de Llinars per tal de donar visibilitat i valor a joves nascuts o residents al municipi que destaquin en qualsevol àmbit.

EG: Hola Karim, felicitats pel reconeixement Joves Llinars 2020!

KE: Moltes gràcies, la veritat és que estic molt content!  Des del claustre de professors del Ginebró van animar-me a presentar-m’hi, i la Sara, la meva tutora, em va ajudar molt a preparar la carta de presentació.

EG: Què significa per tu aquest premi?

KE: Per mi significa moltíssim, i per 3 motius. Primer, perquè és un reconeixement esportiu a la meva trajectòria professional com a lluitador de Muay Thai.  Segon, perquè en la part educativa, posa en valor els bons resultats acadèmics que estic tenint al Cicle Formatiu de Condicionament Físic. I per últim, perquè al setembre van detectar-me un limfoma de Hodgkin en estadi 4 i, tot i estar fent quimioteràpia, estic aconseguint portar una vida pràcticament normal i seguir entrenant i estudiant al mateix nivell!

I estic molt agraït a tothom qui em fa costat, ja que sense ells aquest premi no l’hagués aconseguit: la meva família, inclosa la meva parella Cristina; en Lluís Lloret, el meu entrenador de Muay Thai, i els companys de l’International Gym de Canovelles; i també per suposat, els professors del Ginebró, els meus companys de classe, les metgesses, el meu oncòleg… És gràcies a tots ells que he arribat aquí!

EG: Tens una actitud molt lluitadora i positiva

KE: Sí, per mi és molt important la mentalitat positiva, i penso que el fet d’haver estat esportista professional m’està ajudant molt a afrontar la malaltia, perquè per ser esportista d’alt nivell necessites molta fortalesa mental, i no em plantejo res més que lluitar, ho veig com un combat! A més, com que el tractament està anant molt bé i noto pocs efectes secundaris, això m’ajuda a fer vida normal, i no haver de renunciar a entrenar o estudiar és molt important per mi. Si un dia em trobo malament, penso que l’endemà estaré millor!

EG: Quin vincle tens amb Llinars del Vallès?

KE: Vaig néixer a Llinars fa 23 anys, sóc fill de mare catalana i pare marroquí. I tot i que de petit vam viure un temps a Extremadura, després vam tornar. He anat a diferents escoles de la comarca i al Ginebró ja vaig estar-hi fa uns anys per fer batxillerat. Però en aquella època la meva prioritat era l’esport, i vaig deixar els estudis per poder-me dedicar professionalment al Muay Thai durant 6 anys. Ara fa dos anys vaig superar les proves d’accés a grau superior i vaig començar el Cicle Formatiu de Condicionament Físic, novament al Ginebró.

EG: Quan de temps vas dedicar-te professionalment al Muay Thai?

KE:  Durant 6 anys vaig ser lluitador professional, i va ser una gran experiència! Viatjava constantment per competir, i vaig aconseguir diversos premis: campió d’Espanya professional, campió de Catalunya diverses vegades i subcampió d’Europa Amateur a Bielorrússia, entre d’altres.  Ara no competeixo, però entreno i faig de professor en diferents clubs esportius de la comarca.

EG: I ho combines estudiant un Cicle Formatiu d’Esports al Ginebró?

EK: Sí, vaig escollir el cicle de Condicionament Físic perquè se centra en l’esport individual i l’entrenament en gimnàs, que són el meu fort. Vaig pensar que m’ajudaria a millorar aspectes complementaris a la part tècnica que ja domino del Muay Thai, i que també consolidaria la part física i m’obriria portes a treballar en altres disciplines.

EG: Què li diries a algú que s’està plantejant estudiar cicles al Ginebró?

EK: He estudiat en moltes escoles, però com aquesta, cap!  Els millors professors que he tingut mai són els del Ginebró, no hi ha comparació! Tenen una manera de fer que realment t’ajuda a potenciar tots els teus punts forts, i així aprens i millores constantment. La part humana i emocional és molt important, i jo m’hi sento molt a gust, tant amb la meva tutora com amb els altres professors i els companys de classe.

En aquest cicle aprenc a planificar entrenaments a curt i a llarg termini, i com entrenar adequadament esports explosius, de resistència, etc. I també, molt important, a saber improvisar:  cada classe que fas és única, i has de tenir recursos per adaptar-te, és aquí on es veu qui és bo i qui no!  També m’agrada molt tota la part d’esport adaptat per persones amb discapacitat.

EG: Quins plans de futur tens quan acabis el cicle?

EK: Faré la selectivitat i segurament faré un grau d’Infermeria, tot i que també m’agrada el grau de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport). Més endavant m’agradaria opositar per bomber, però per ara vull estudiar a la universitat.

La veritat és que estic molt content de poder tenir aquestes perspectives de futur, i sóc molt conscient que si he arribat aquí ha estat gràcies a l’ajuda de la meva família, entrenadors, professors i tothom qui m’ha ajudat i recolzat en algun moment. I els hi estic molt agraït a tots ells!

EG: Et desitgem molta sort en tots els teus projectes!