En plena pandèmia i tot i les restriccions de mobilitat, aquest setembre la Kyra Van der Cruyssen va arribar a Sant Esteve de Palautordera des d’Oordegem, un poble de la part flamenca de Bèlgica, per cursar un trimestre de batxillerat a l’Escola Ginebró.

EG: Ser estudiant d’intercanvi aquest curs és tot un repte!

KC: Sí, fa temps que tenia ganes de fer un intercanvi, però primer no m’atrevia a dir-ho a casa perquè no sabia com s’ho prendrien. Però fa uns mesos ells mateixos van suggerir-me que fes un intercanvi, i això em va fer molt feliç!

EG: I tu mateixa vas triar destí?

KC: Si, jo ja havia començat a mirar opcions i tenia clar on volia anar, així que aquella mateixa nit em vaig posar en contacte amb l’agència que m’ho ha tramitat tot. Vaig escollir 3 països on anar: Espanya, Itàlia i Argentina.  Al cap de 2 mesos em van confirmar l’estada, i quan ja ho tenia tot lligat… va arribar el coronavirus.

EG: I tot i això, vas decidir tirar endavant amb l’intercanvi?

KC: Sí. La meva família no ho veia gens clar, però jo vaig decidir no esperar-me. I vaig organitzar-ho tot per traslladar-me a Sant Esteve de Palautordera, amb la meva família d’acollida, que té 2 fills: una nena de 13 anys i un nen de 15 que actualment fa un intercanvi a Bèlgica.

EG: Com t’hi trobes a l’escola Ginebró?

KC: Estic molt a gust! Estic fent primer de batxillerat, l’itinerari artístic-escènic, i m’agrada molt. A Bèlgica, si vols fer arts has d’anar a un institut especial, no és com aquí. I a mi m’agrada el dibuix, la música… i totes les arts en general!

EG: Trobes moltes diferències amb l’institut on estudiaves?

Sí,  el tracte aquí amb els professors és molt diferent de Bèlgica. Allà hem de tractar-los de vostè i ens dirigim a ells com a “senyor o senyora”. Aquí, en canvi, els professors són molt més propers i amables, i t’ajuden molt sempre.  A més, la dinàmica de classe convida més a participar; pots discutir i argumentar molt fàcilment, no cal aixecar la mà cada vegada per intervenir com passa a Bèlgica, on tot és més formal.

I el mateix amb els companys. Em va xocar que tothom d’entrada fos amable i simpàtic, i miressin d’ajudar-me. Al meu país costa més agafar confiança. Llàstima del coronavirus, perquè m’agradaria fer més coses amb ells els caps de setmana, però no pot ser…

EG: Com te’n surts amb l’idioma?

KC: En arribar vaig haver de fer un curs de 20 hores en castellà. De fet un dels motius per venir aquí era aprendre l’idioma.  A les classes em costa entendre el català i el castellà, però els companys i professors m’ajuden i m’expliquen les coses en anglès. Els exàmens també els puc fer en aquest idioma.

EG: Quines activitats fas en el teu temps lliure?

KC: Aquí tinc més temps lliure que a Bèlgica, ja que allà estic a l’últim any de l’institut.  Així que aprofito per anar a nadar i també m’agrada molt cosir i brodar, i fer altres coses creatives com pintar i dibuixar.  Però no ho faig perquè sí, m’agrada fer-ho en roba o calçat, que sigui útil.

EG: Quins plans tens quan acabis l’intercanvi?

KC: Em quedo aquí fins al desembre i després torno cap a casa. La meva idea és anar a la universitat el curs que ve, i estudiar Turisme i Criminologia.

EG: Què t’enduràs de tornada a casa?

D’aquest intercanvi me n’enduré un molt bon record. M’ha permès viure per primera vegada fora de casa, i estic molt contenta molt contenta d’haver-me atrevit a venir tot i la situació que estem vivint. Quan torni a Bèlgica, m’agradaria implementar allà el tarannà amable i simpàtic de la gent d’aquí, a veure si ho aconsegueixo!