Quan en Kai Lloveras (@kai_lloveras) va començar a jugar tennis amb 7 anys, ni ell ni la seva família s’imaginaven que aquest esport li obriria les portes a una beca en una universitat de North Carolina (EUA). Anys més tard, quan el Ginebró va engegar el programa perquè els alumnes obtinguessin la doble titulació nacional i americana, ja tenia en ment aquesta possibilitat, i no va dubtar a inscriure’s al Batxillerat Dual.
EG: Estàs content amb la beca per marxar a Estats Units?
KL: I tant! Tinc moltes ganes d’estudiar a North Carolina i jugar a tennis amb l’equip del Belmont Abbey College, la meva universitat. Estic segur que serà una molt bona oportunitat per conèixer gent nova, viatjar i tenir noves experiències, i els amics que ja han estudiat fora també m’ha animat a fer-ho.
EG: Quan vas començar a jugar a tennis, t’imaginaves que aquest esport t’obriria tantes portes?
KL: Vaig començar a jugar amb 7 anys, i a competir amb 10. I sempre en el mateix club, el Tenis Belulla, on em sento molt a gust. Sempre m’ha agradat jugar i m’he esforçat per fer-ho al màxim nivell [des dels 18 anys en Kai competeix en el Circuit Absolut i ocupa la 10a posició en el rànquing català de la seva edat]. Però fins fa un parell d’anys no vaig començar-me a plantejar l’opció de marxar a Estats Units. I he tingut la sort de comptar amb un entrenador que m’ha ajudat molt a aconseguir el nivell necessari per optar a una beca.
EG: Com has aconseguit la beca?
KL: L’agència que em porta com a tennista, em va donar a conèixer a entrenadors d’universitats americanes, i alguns es van interessar pel meu perfil. Finalment, l’opció que em va sembla millor va ser la de l’equip de tennis del Belmont Abbey College de Carolina del Nord, on em van oferir una beca per fer-hi la carrera i jugar en el seu equip de tennis. Hauria d’haver marxat al setembre, però a causa de la Covid-19 finalment marxaré al gener. La idea és estar-hi 4 anys, i aniré tornant a casa quan tingui vacances.
EG: Quins estudis universitaris faràs?
KL: Vaig escollir la carrera d’ADE i Màrqueting. Al Ginebró vaig fer el batxillerat social, i ja tenia clar que a la universitat volia encaminar-me cap aquí. A més, haver fet el Batxillerat Dual ja m’ha ajudat a tenir una base de la llengua i la cultura americana, que segur que m’anirà molt bé.
EG: Quan vas decidir fer el Batxillerat Dual?
KL: Quan el Ginebró va engegar el programa, els meus pares van anar a la reunió informativa, i després a casa en vam parlar. De seguida vam pensar que era una bona oportunitat, tant per millorar el coneixement de la llengua i el país, com pel títol en sí, ja que els entrenadors que valoressin la possibilitat de donar-me beca, segur que veurien com una cosa positiva que jo tingués el High School Diploma.
EG: Batxillerat social, tennis, batxillerat dual… com t’ho combinaves per fer-ho tot?
KL: La veritat és que va ser un període intens! Entre setmana entrenava 3 hores diàries, els caps de setmana tenia partits… Però quan vaig començar batxillerat, tenia clar que seguiria amb el tennis. És un esport que requereix molt esforç i constància, però a mi em compensa perquè m’agrada molt.
A més, jo vaig fer el batxillerat dual en només 2 anys, perquè el Ginebró va engegar el programa quan jo ja havia de fer 1r de batxillerat. Realment, està molt bé que recomanin començar-lo a 3r o 4t d’ESO, perquè et permet organitzar-te millor.
EG: Què els hi diries als alumnes que es plantegen fer el Batxillerat Dual?
KL: És un programa que val molt la pena fer, tant si vols marxar a l’estranger com si no, perquè aprens moltes coses interessants de la cultura i la llengua dels Estats Units. Penso que no és difícil, però hi ha força volum de feina. Ara, si la portes al dia, es pot fer bé. A més, el tutor, en Carles, t’orienta perquè puguis compaginar bé els 2 batxillerats. I com a programa, crec que la qualitat dels estudis és bona. Sobretot, el que requereix és constància i dedicació, que de fet són valors que l’esport m’ha inculcat i que a mi personalment m’han ajudat en aquest període.
EG: Molt aviat comences una nova etapa lluny de la teva escola “de sempre”… Què creus que t’emportaràs del Ginebró a la maleta?
KL: Sí, jo sóc de Les Franqueses i des dels 3 anys he anat al Ginebró, excepte un trimestre d’ESO que vaig estar a Londres. El Ginebró és una escola molt familiar, amb professors que t’ajuden i acompanyen a tirar endavant, i que des de ben petits t’ensenyen la importància del grup i de la cooperació. Jo sempre m’hi he sentit molt a gust! Serà estrany començar una nova etapa lluny dels amics de sempre, però alhora estic molt il·lusionat i content de tenir la oportunitat de fer-ho!
EG: Que tinguis molta sort i molts èxits, Kai!
