En Joan Grivé és un ambientòleg i comunicador que va ser alumne del Ginebró en les etapes de secundària i batxillerat. Va graduar-se en Ciències Ambientals a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona el 2019, i actualment col·labora en diferents programes de televisió i ràdio amb un estil propi molt espontani, atrevit, directe i simpàtic! Entre les joves és molt popular, i a Instagram el trobareu amb l’usuari @sir.joan.

Escola Ginebró: Com va ser el teu pas pel Ginebró?

Joan Grivé: Doncs en tinc molt bons record! Vaig estudiar ESO a Llinars i batxillerat al Taller de Cardedeu, i en aquella època vaig començar a fer vídeos i a compartir-los amb els companys de classe. Fins i tot em van donar el títol de “Mr. Snapchat” a 2n de batxillerat!  M’agradava molt l’assignatura de ciències de la terra i el medi ambient, que vaig combinar amb el batxillerat tecnològic, i per això vaig decidir estudiar la carrera de Ciències Ambientals.

EG: Quan vas descobrir la teva faceta de comunicador?

JG: Sempre m’ha agradat molt xerrar! Tot i que no vaig ser conscient que m’agradava comunicar fins fa uns anys, és una cosa que sempre he tingut al cap. De fet vaig començar la carrera de Ciències Ambientals sense estar 100% segur que m’hi volgués dedicar, però sí que tenia clar que volia comunicar sobre medi ambient. I quina era la millor manera? Fent divulgació a través de vídeos.

EG: Com et vas fer youtuber i instagramer de temes de medi ambient?

JG: Bé, primer de tot necessitava tenir audiència, i per això vaig començar fent vídeos de “risas“. Els primers clips els vaig fer viatjant per Escòcia, i va ser llavors quan vaig perdre la por a la càmera. Al tornar a casa, vaig adonar-me que més que el viatge en sí, el que havia “enganxat” a la gent era el meu estil, i per això vaig continuar creant continguts intentant ser sempre molt espontani i natural. Per exemple, el vídeo “Estic fins als nassos que em diguin Harry Potter!!” va tenir més de 1.000 visites en un dia…! I vaig veure que la clau era fer vídeos d’1 minut, sense editar, casolans i en català. I sempre combinant l’empatia i la bogeria. La sèrie “Recoge tu pueblo” de YouTube per exemple, va animar molta gent a netejar boscos i espais públics!

EG: És fàcil combinar la comunicació i el medi ambient a nivell laboral?

JG: Ara per ara, em decanto per fer de comunicador. Els meus pares sempre m’havien dit “treu-te una carrera i després fes el que vulguis“. I ells es mereixien que acabés la carrera després de tot el que s’han preocupat per la meva educació. A més, m’agradaria treballar algun dia com a ambientòleg, per exemple en l’àmbit de la conservació.

Però també ja fa temps que inverteixo molts esforços i temps en fer vídeos, i sóc molt conscient que és el que em toca fer si m’hi vull dedicar. I encara que les xarxes socials són molt útils per aconseguir visibilitat, la veritat és que per guanyar-te la vida necessites els mitjans tradicionals. Jo fa anys que faig vídeos, sovint conjuntament amb la Juliana Canet (@julianacanet), de Cardedeu, amb qui fins i tot vam crear un petit gremi de gent que feia vídeos en català per Instagram.  I a partir d’aquí ens van contactar d’Adolescents.cat per oferir-nos la primera feina remunerada! Ara estic molt content d’estar col·laborant també en altres programes com Els Matins de TV3, l‘Està Passant del Toni Soler, el programa de ràdio Adolescents iCat i a TV Cardedeu. I tinc més projectes a llarg termini, a veure si funcionen…

EG:  Què en penses de les cimeres del clima que s’han organitzat darrerament a Madrid i Barcelona?

JG: Doncs serveixen per posar el medi ambient a tots els telenotícies; i també serveixen perquè les grans empreses elèctriques es rentin la cara i tinguin repercussió mediàtica positiva en aquest tema… És a dir, a nivell pragmàtic, no serveixen de res. Però si em preguntes si penso que cal seguir-ne fent, la resposta és que sí.

EG: Les noves generacions esteu aconseguint canviar les coses?

JG: Moviments com els de la Greta Thunberg, els Fridays for Future, etc. ens demostren que s’ha despertat la consciència ambiental en molts àmbits i persones, que entenen la necessitat de fer exercicis de responsabilitat energètica. Això és suficient? No. Per és imprescindible? Sí. Perquè si continuen havent-hi presidents negacionistes en alguns dels països  més poderosos del món, serà complicat que hi hagi un moviment vertical per canviar les coses. Tampoc és segur que aconseguim canviar les coses les persones “normals”. El que està clar és que si no ho intentem, segur que no canvien!

Jo ara mateix estic treballant en un monòleg que barreja comèdia i formació en el cost ecosistèmic que està provocant el nostre estil de vida. Serà un monòleg de 75 minuts on vull aconseguir que la gent rigui i alhora prengui consciència de l’emergència climàtica, sense alliçonar però parlant clar.

EG: I per acabar, quin missatge donaries als alumnes del Ginebró?

JG: El gravem en vídeo? 🙂