Confi(n)ats: El confinament, un canvi de mirada

Confinament: un canvi de mirada

14 de març: No donis res per fet, de sobte tot pot canviar.
Ahir a l’escola ens van dir que estaríem uns dies sense anar-hi. Me’n vaig alegrar molt; semblaven unes vacances inesperades… una experiència, una aventura, un comiat fins quan?

21 de març: El món es torna petit.
Això d’estar tant de temps tancats a casa comença a avorrir. Començo a trobar a faltar anar a jugar a handbol, anar a l’escola,… Tinc moltes ganes de veure els amics, els trobo molt a faltar. Ara ens hem de rentar molt més les mans, sortim a aplaudir, veiem a gent pel carrer amb mascaretes, veiem i fem coses que abans no fèiem. Sempre tancats, sense poder sortir.

28 de març: Descobrint qui és necessari i qui és imprescindible.
Per fi he fet una videotrucada amb les meves amigues; les trobava tant a faltar! No ens hem explicat gaires coses, però el fet de veure’ns, ens ha donat forces. Portem molts dies convivint amb la família, i sort que ens tenim els uns el altres, que ens recolzem en tot moment. Malgrat hi hagi moments complicats, intensos, ens estem redescobrint.

4 d’abril: L’espai t’ofereix noves oportunitats
Mai havia estat tant temps a casa i gràcies a això he descobert nous usos als espais de casa. Com per exemple: fer petits partits de tennis a la terrassa, fer esport amb materials domèstics, la meva habitació… com un estenedor de roba es pot convertir en un teatre de titelles.

11 d’abril: Una oportunitat per conèixe’m una mica més.
Tants dies a casa m’ha portat a descobrir activitats que abans no em cridaven l’atenció. He cuinat molt, he après a cosir, he millorat la tècnica al dibuix. Mai havia tingut temps per fer-ho; si no fos per que estem confinats no ho hauria provat.

18 d’abril: Donant nous valors… el que és quotidià es torna un privilegi.
He après a valorar les coses que tinc: la família, la salut, tenir menjar a taula, la feina dels pares, la llar, l’escola,… I només em surt dir: “GRÀCIES”.

25 d’abril: El valor de les coses petites.
Avui per fi hem pogut sortir al carrer, a sortir d’aquell entorn on feia tants dies que ens trobàvem i l’aire em sembla nou, tot em sorprèn. Ja ha arribat la primavera i sembla que amb ella una nova manera de fer.

Per Inés Rodelas

 

Els comentaris estan tancats.