Con(f)inats: Pensaments d’una mare

Portem ja dos mesos confinats a casa. Portem dos mesos des que el nostre dia a dia va fer un tomb abrupte. Portem dos mesos aprenent una lliçó tan inesperada com necessària, ara ho sabem. Els recursos descoberts durant aquest temps estan sent molts, i el que sí que és cert és que està sortint el millor i el pitjor de cadascú de nosaltres.

Des del punt de vista d’una mare d’un nen/noi pre-adolescent, opino que el nostre sistema educatiu ens ofereix cada dia un munt de valors, i més encara si tens el privilegi de formar part de la família de l’Escola Ginebró! Objectius lloables com fer del sistema educatiu un mecanisme igualador i exercir d’ascensor social, però també ens estableix un marc rígid, frenètic, amb esperances i frustracions contraposades. No és l’escola, és el sistema, també ho sabem.

Us exposaré una cosa bona i una de no tan bona que penso que ens ha aportat el confinament. En la meva opinió, la bona, la més bona, ha estat l’oportunitat d’aturar-nos tots, grans i petits. El nombre de classes s’ha reduït, les jornades s’han relaxat i la pressió generada per l’esperit competitiu no ha tingut tant espai entre els nois i noies. Ha permès que cadascun d’ells i elles brillin per si sols, se sentin els protagonistes de la seva història. La desigualtat s’ha convertit en singularitat, i això alguns ho han rebut com una meravellosa oportunitat.
Ha sortit el millor de cadascú!

La part no tan bona la conceptualitzo en l’homogeneïtat que justament l’escola tendia a impulsar, perquè ha desaparegut. Les mancances fins ara mig invisibilitzades també han desaparegut. Alguns/nes nois/noies també s’han sentit protagonistas, però en aquest cas de la falta d’harmonia familiar, de la falta d’acompanyament, de la falta de suport que el grup classe-mestre-escola els feia sentir protegits. Ha sortit el pitjor de cadascú…

El que sí que és absolutament cert és que qui diu que aquest curs està perdut?? Aquest curs ens ha permès aprofundir en un munt de recursos: paciència, autogestió, responsabilitat, capacitats tècniques, esperit crític, empatia, generositat, gestió de la por i la frustració, aprendre a trobar a faltar….i tot això ens ajuda a anar per la vida.

Us convido a aprofitar l’aturada per pensar, sentir i aprendre! Gràcies per l’oportunitat i una abraçada molt forta!!

Per Antònia Martínez i Ginesta

 

Els comentaris estan tancats.