Confi(n)ats: Entrenar per la Marató

He de confessar-vos una cosa: estic emocionat, he sortit a caminar!

Avui a la tarda, després de dinar, he agafat una bossa de caldo Aneto, d’aquelles que fem servir per anar a comprar, l’he omplert de papers i cartrons que tenia acumulats per llençar i just en passar per la porta he engegat el rellotge per registrar l’activitat. Surto a buscar un contenidor, he pensat, però en comptes de girar a l’esquerra com faig sempre he girat a la dreta.

Caminava amb un somriure a la cara, estava content, portava tres dies sense sortir de casa. De tant en tant, mirava el rellotge. Els minuts anaven avançant, de la mateixa manera que quan sortia a entrenar però els metres no, els metres avançaven lentament, però és clar estava caminant i no corrent, com tenia per costum quan engegava el rellotge. I la bossa continuava a les mans.

Quan caminava, pensava que portava set mesos entrenant per aconseguir l’objectiu, amb sessions de gimnàs per enfortir la musculatura i prevenir lesions i amb moltes sessions de running de fins a 30 km! Finalment sortia a caminar i ho feia tranquil·lament pel carrer, sense aglomeracions ni avituallaments, ni tampoc ningú que m’animés des de la banda; de  fet estava sol ben sol, Només em creuava de tant en tant amb algun vianant que havia sortit a passejar el gos o anar a comprar i, per sort, cap cotxe de la policia que em fes acabar la sortida abans d’hora. I jo continuava portant la bossa a les mans buscant el contenidor de paper, la veritat és que ja n’havia passat tres o quatre, però no devien ser els adequats perquè la meva mà ni tan sols es movia per a llençar- la a dins.

Quan finalment he arribat a casa i he parat el rellotge he vist que havia caminat 35 minuts, havia fet poc més de 3 km. No estava cansat, però si molt content; no era ben bé el que estava acostumat a fer, però la sensació de satisfacció en finalitzar era molt gran, potser la mateixa que hauria tingut en finalitzar la marató? Després de tant temps entrenant per assolir un objectiu, n’havia aconseguit un altre, simplement sortir de casa.

Carles Margenat

Els comentaris estan tancats.