Confi(n)ats: El confinament, un canvi de mirada

Confinament: un canvi de mirada

14 de març: No donis res per fet, de sobte tot pot canviar.
Ahir a l’escola ens van dir que estaríem uns dies sense anar-hi. Me’n vaig alegrar molt; semblaven unes vacances inesperades… una experiència, una aventura, un comiat fins quan?

21 de març: El món es torna petit.
Això d’estar tant de temps tancats a casa comença a avorrir. Començo a trobar a faltar anar a jugar a handbol, anar a l’escola,… Tinc moltes ganes de veure els amics, els trobo molt a faltar. Ara ens hem de rentar molt més les mans, sortim a aplaudir, veiem a gent pel carrer amb mascaretes, veiem i fem coses que abans no fèiem. Sempre tancats, sense poder sortir.

28 de març: Descobrint qui és necessari i qui és imprescindible.
Per fi he fet una videotrucada amb les meves amigues; les trobava tant a faltar! No ens hem explicat gaires coses, però el fet de veure’ns, ens ha donat forces. Portem molts dies convivint amb la família, i sort que ens tenim els uns el altres, que ens recolzem en tot moment. Malgrat hi hagi moments complicats, intensos, ens estem redescobrint.

4 d’abril: L’espai t’ofereix noves oportunitats
Mai havia estat tant temps a casa i gràcies a això he descobert nous usos als espais de casa. Com per exemple: fer petits partits de tennis a la terrassa, fer esport amb materials domèstics, la meva habitació… com un estenedor de roba es pot convertir en un teatre de titelles.

11 d’abril: Una oportunitat per conèixe’m una mica més.
Tants dies a casa m’ha portat a descobrir activitats que abans no em cridaven l’atenció. He cuinat molt, he après a cosir, he millorat la tècnica al dibuix. Mai havia tingut temps per fer-ho; si no fos per que estem confinats no ho hauria provat.

18 d’abril: Donant nous valors… el que és quotidià es torna un privilegi.
He après a valorar les coses que tinc: la família, la salut, tenir menjar a taula, la feina dels pares, la llar, l’escola,… I només em surt dir: “GRÀCIES”.

25 d’abril: El valor de les coses petites.
Avui per fi hem pogut sortir al carrer, a sortir d’aquell entorn on feia tants dies que ens trobàvem i l’aire em sembla nou, tot em sorprèn. Ja ha arribat la primavera i sembla que amb ella una nova manera de fer.

Per Inés Rodelas

 

POESIA d’ESO3 III – La Línea del Destino

La Línea del Destino

Oscuridad, es todo lo que veo y siento,
está oscuridad me reconcome por dentro,
no para, y me tienta enseñando eso tan preciado.

Ya no la puedo tener, la radiante luz del sol,
aún la puedo sentir en mi áspera y fría piel,
pero me la está arrebatando, se desvanece.

Me reflejo, en el espejo del alma, y el me muestra,
me muestra lo que realmente soy, y seré,
pero no me creo, que ese ser sea yo.

Mi gemelo cristalino tiene los ojos negros, y profundos,
mientras que yo los tengo azules, y brillantes,
pero en el fondo, los dos somos el reflejo del otro.

Y es allí cuando le pregunto, y tú quién eres?
y perdidos en el infinito, me alza la mano,
y me dice, ven, ven conmigo, y se cumplirá tu destino.

Estoy asustado, y tengo miedo, pero ese es mi destino,
y tengo que unirme a él,
entonces le doy la mano, y nos unimos en uno,
y el me dice, todo acabará pronto, solo déjate llevar.

POESIA d’ESO3 II – Poesía

Poesía

Soledad y aislamiento
son las palabras que siento.
La calles vacías y frías
y las noches sin bares ni vida.
A las ocho todo el mundo aplaude
para los héroes de estos días.
Vida, música y amigos
es lo que ansiamos pero no conseguimos.
El miedo de no saber si un ser querido me abandona
es un sentimiento que me está extinguiendo.

POESIA d’ESO3 I – Inseguridad

Inseguridad

Esa palabra la cual nadie goza hablar,
son tiempos de ella
todo el mundo se ha preocupar
por los suyos y por su misma huella.

En casa encerrados nos encontramos,
sintiendo como ella se apodera de nuestro cuerpo
con muchas ansias y nervios
estos días hacen eterno el tiempo.

¿Cómo escapar de la inseguridad?
Cuando la suerte haya caído,
solo quedará bondad y felicidad
y este confuso sentimiento quedarà desvanecido.

Ya es dura la pérdida de un amado,
pero en estos instantes aúnmás,
cuandouno se va sin poder ser acompañado
y saber que no volverá jamás.

Estamos viviendo una pesadilla,
el malo ha cobrado vida,
dispuesto a matar y a hacer llorar
se acerca a destruir nuestrarealidad.

La inseguridad viene acompañada de la enseñanza
y también de una pequeñita luz verde,
la esperanza,
que como dicen es lo último que se pierde.

CARTES ALS HOSPITALS IV. Carta de l’Oriol

En temps de confinament, davant d’aquest virus que se’ns està emportant tantes persones de prop i de no tan a prop, persones també d’altres països del món, la feina del personal sanitari és importantíssima.

Els metges, les metgesses, les infermeres i els infermers, els auxiliars, el personal de neteja, els que truquen i estan al darrere del taulell atenent els malalts cada dia es deixen la pell per combatre el coronavirus. Els pacients que estan ingressats als hospitals no poden tenir la família a prop i se senten sols.

Davant d’això, els alumnes de 4t d’ESO ens vam sumar a la iniciativa de fer-los arribar la nostra companyia, les nostres cartes, als hospitals. No les podem posar totes, però us n’hem seleccionat algunes perquè les pugueu llegir.

Estimat/da,

Sóc un alumne de 16 anys d’un institut de Llinars del Vallès, un poble prop de Barcelona. Visc a Granollers (també prop de Barcelona) en un pis i porto aquí tancat unes 3 setmanes a causa de la pandèmia. Des d’aquí he pogut anar rebent moltes notícies de la situació actual, tant sobre el que està passant arreu del món i al país com l’estat en què es troben familiars i amics. Cap de les notícies que he rebut ha sigut positiva, excepte les notícies sobre coneguts que sembla que vagin recuperant-se del virus. El nombre de casos ha anat augmentant i així ho ha fet el nombre d’hospitalitzats. Per la televisió i les xarxes socials he anat podent veure una mica l’estat de la situació des de la perspectiva dels hospitals. Tot i així, no ho he pogut veure amb els meus propis ulls i per tant només puc imaginar-me com deu ser estar allà.

Suposo que estaràs llegint això sabent que no estem en un bon moment, ni tu ni la resta de la societat. Però aquesta és la millor oportunitat per treure el millor de nosaltres. Els meus veïns han aplaudit cada dia i han posat música per entretenir el veïnat, i familiars meus han fet mascaretes casolanes i s’han ofert com a voluntaris per ajudar aquells que ara més ho necessiten. Aquests són alguns dels molts exemples de solidaritat que s’han pogut veure aquests dies enmig de la situació, i això ens ha de recordar que hi ha esperança; hi ha esperança que entre tots, amb la nostra col·laboració, per poc que sigui, puguem fer que tot sigui millor.

Bé, voldria desitjar-te molts ànims per tal de continuar endavant. Sé que no és pas fàcil, però tens a molta gent donant-te suport ara mateix, i has d’aprofitar aquest suport per mantenir una ment positiva i optimista, o almenys una ment tranquil·la que no pateixi. Venen temps difícils (de fet, ja han vingut), però sé molt bé que podràs vèncer la situació si decideixes ser una persona forta i perseverant. La teva força determinarà on arribes.

Espero que aquesta carta t’animi ni que sigui una mica, i recorda que cada dia que passa és un dia superat. No baixis el cap perquè entre tots ens en sortirem. Et desitjo el millor. No et rendeixis!

Una abraçada, Oriol

CARTES ALS HOSPITALS III. Carta de la Mariona

En temps de confinament, davant d’aquest virus que se’ns està emportant tantes persones de prop i de no tan a prop, persones també d’altres països del món, la feina del personal sanitari és importantíssima.

Els metges, les metgesses, les infermeres i els infermers, els auxiliars, el personal de neteja, els que truquen i estan al darrere del taulell atenent els malalts cada dia es deixen la pell per combatre el coronavirus. Els pacients que estan ingressats als hospitals no poden tenir la família a prop i se senten sols.

Davant d’això, els alumnes de 4t d’ESO ens vam sumar a la iniciativa de fer-los arribar la nostra companyia, les nostres cartes, als hospitals. No les podem posar totes, però us n’hem seleccionat algunes perquè les pugueu llegir.

Estimat/ada,

Sé que ara mateix no estàs passant per un bon moment i que costa trobar forces per tirar endavant. Aquests dies no hi ha bones notícies, tot són desgràcies o coses que van malament i que en un futur ens afectaran i afectaran greument la nostra generació. HI ha molta gent als hospitals, ho escoltem a les notícies, i molta que és casa en males condicions i preferiria poder tenir l’opció de tenir un llit on curar-se i que el cuidessin diàriament. No és un bon moment per la societat, tothom està trist i l’angoixa ens envolta, així que ara mateix el que necessita tothom, i especialment tu, és treure un bon somriure i pensar que tot anirà bé. No és fàcil somriure, però et ben asseguro que quan hagis acabat de llegir aquesta carta canviaràs d’opinió.

Sóc la Mariona, una alumna de quart d’ESO de l’Escola Ginebró. He estudiat sempre aquí, des dels tres anys fins als setze, que els acabo de complir fa un parell de dies. Tot i que estàvem de confinament vaig buscar les millors maneres de passar-m’ho bé i així ho vaig fer juntament amb la meva estimada família i els meus amics a través de vídeo-trucades. Això és el que s’ha de fer, trobar el millor de cada situació i intentar viure-la el màxim de bé. Jo considero que setze anys són molts, però els meus pares em diuen que em queden tantes coses per viure i aprendre encara que això fa que tingui esperances i somnis per més endavant. Però això no és qüestió de l’edat d’una persona, tots tenim somnis que volem complir abans que tot se’ns acabi. Així que fer-se una llista mental de les coses que encara et falten per fer i viure quan surtis de l’hospital t’ajudarà molt a veure que tot es tracta de tenir propòsits en aquesta vida. No caiguis en l’error de pensar que abandonar-ho tot i donar-se per vençut és la millor opció, perquè això sí que seria un gran error.

Recorda tots els bons moments que has passat amb la gent que estimes. Recorda els aniversaris que has anat celebrant, els familiars i amics que estaven allà disposats a fer-te somriure i sentir-te especial. No pensis en els errors que has comès o en tot el que has deixat passar, sinó en les noves oportunitats que arribaran i podràs viure. T’animo a pensar en tot això i a tirar endavant, que estic segura que d’alguna manera o altra ho aconseguiràs.

Una abraçada forta des de Sant Esteve de Palautordera,

Mariona De la Varga Antoja
Sant Esteve de Palautordera
3 d’abril de 2020

CARTES ALS HOSPITALS II. Carta del Marcel

En temps de confinament, davant d’aquest virus que se’ns està emportant tantes persones de prop i de no tan a prop, persones també d’altres països del món, la feina del personal sanitari és importantíssima.

Els metges, les metgesses, les infermeres i els infermers, els auxiliars, el personal de neteja, els que truquen i estan al darrere del taulell atenent els malalts cada dia es deixen la pell per combatre el coronavirus. Els pacients que estan ingressats als hospitals no poden tenir la família a prop i se senten sols.

Davant d’això, els alumnes de 4t d’ESO ens vam sumar a la iniciativa de fer-los arribar la nostra companyia, les nostres cartes, als hospitals. No les podem posar totes, però us n’hem seleccionat algunes perquè les pugueu llegir.

Hola! Sóc en Marcel, un estudiant de 4t d’ESO. Simplement volia donar-vos les gràcies, a vosaltres metges, metgesses, infermeres i infermers per fer la feina tan bé, fent-la amb el perill de saber que vosaltres i els vostres éssers estimats podeu ser contagiats per aquest virus.

La realitat és que vosaltres sou els vertaders herois i no els futbolistes o els grans empresaris; vosaltres demostreu cada dia que sense metges i personal sanitari estaríem tots morts. No puc empatitzar amb vosaltres, ja que no sóc metge i m’he hagut de quedar a casa, però em puc imaginar la immensa feina que feu i l’estrès que porteu a sobre. Us demano que no tireu la tovallola; heu estudiat carreres universitàries llarguíssimes amb moltes “pegues” per aconseguir el treball tan desitjat que per a vosaltres és ser metge i que no sempre ha estat prou valorat.

Ara us heu trobat aquest virus contra el qual heu de lluitar amb l’ajuda de tots nosaltres.

Estic segur que plegats ho aconseguirem! Una abraçada!

CARTES ALS HOSPITALS I. Carta de la Berta

En temps de confinament, davant d’aquest virus que se’ns està emportant tantes persones de prop i de no tan a prop, persones també d’altres països del món, la feina del personal sanitari és importantíssima.

Els metges, les metgesses, les infermeres i els infermers, els auxiliars, el personal de neteja, els que truquen i estan al darrere del taulell atenent els malalts cada dia es deixen la pell per combatre el coronavirus. Els pacients que estan ingressats als hospitals no poden tenir la família a prop i se senten sols.

Davant d’això, els alumnes de 4t d’ESO ens vam sumar a la iniciativa de fer-los arribar la nostra companyia, les nostres cartes, als hospitals. No les podem posar totes, però us n’hem seleccionat algunes perquè les pugueu llegir.

Hola! Sóc la Berta, una estudiant de 4t d’eso i ja porto quinze dies confinada a casa amb la meva família, en un petit poble del Vallès, a prop de Barcelona. T’escric aquesta carta perquè he vist a les notícies que els pacients afectats no podeu estar acompanyats dels vostres familiars. He pensat que explicant-te quatre coses del nostre dia a dia potser et farà sentir acompanyat/da i donar-te ànims per seguir lluitant.

Els nostres matins aquests dies comencen amb una videotrucada amb els professors. No és una classe normal; avui per exemple, un professor ens ha tocat una cançó que havia après amb l’harmònica. Fer trucades, però, és una manera per mantenir el contacte amb els de la classe i amb la matèria. A part dels deures i les trucades del matí, intentem fer esport i mouren’s. La meva àvia, per exemple, com que està acostumada a sortir cada dia una estona, ha decidit caminar pel passadís i cada dia el fa vint vegades, amunt i avall. També cuinem molt. Fem pa, magdalenes i fins i tot iogurts. L’altre dia el meu oncle ens explicava per videotrucada que tenen espàrrecs al seu jardí. N’han collit tants que ara en mengen a cada àpat.

Estem vivint una situació complicada i fora del comú i penso que l’hauríem de viure amb positivisme i bona cara, encara que costi. Finalment et volia dir que encara que no ens coneguem, estic segura que ben aviat sortiràs de l’hospital i et retrobaràs amb la teva família.

Molts ànims i una forta abraçada!

A ESO4 fem gran teatre al teatre gran!!!!

🎭No us ho perdeu!! Dues funcions úniques, avui i demà: Teatre d’ESO4! El grup de teatre d’ESO4 estrena aquesta setmana l’obra Romeu i Julieta, una adaptació de l’obra de Shakespeare. Avui a la tarda hi ha la representació per les famílies a les 19:30h, i demà divendres 14, una altre pels alumnes a les 12h. No hi falteu!!!