L’any 1998 una nena anomenada Eva Duran va començar educació infantil a l’Escola Ginebró. Ja apuntava maneres amb moltes ganes d’aprendre, i anys més tard l’Eva s’ha convertit en una jove inquieta, entusiasta i intel·ligent que, tòpics apart, treballa per construir un món millor.

Escola Ginebró: Una llinasenca convertida en ciutadana del món…!

Eva Duran: Sí, vaig estudiar des d’infantil fins a batxillerat al Ginebró, d’on tinc un gran record perquè és una escola on els professors estan oberts a recollir tot tipus d’opinions, a no encasellar els alumnes . I en la part emocional, sempre trobes suport i l’espai per poder parlar de les coses que t’inquieten. Els valors i la confiança que em van inculcar formen part de mi.

En arribar a batxillerat vaig escollir el social, però al cap d’un temps vaig passar al científic i després  vaig decidir fer un grau en Empresa Internacional.  Em cridaven l’atenció els estudis en sí, però tenint molt clar que parlar de negocis no és limitar-se a parlar de diners. També m’agradava que s’impartís en 4 idiomes, perquè aprendre’n m’obria les portes a conèixer món. De fet, durant el grau vaig aprofitar per viure diferents experiències a l’estranger, a França, Portugal i Alemanya.

EG: Com vas entrar en el món de l’emprenedoria social?

ED: El 2015 vaig fer un intercanvi Youth Exchange en emprenedoria social a Georgia. És un programa d’educació no formal en què tant els professors com els participants de diferents països col·laborem per organitzar activitats sobre emprenedoria social. Ho vaig trobar tant interessant que el mateix any vaig repetir l’experiència, aquesta vegada com coordinadora d’activitats sobre economia col·laborativa, pensament creatiu i innovació.

A Youth Exchange hi vaig conèixer una persona amb qui vam fundar Neci Spain, una ONG per ajudar persones a participar en programes internacionals finançats per Erasmus, amb la que hem enviat i rebut més de 130 participants a més de 10 països. I el 2018 vaig engegar amb la Maria Llach, també exalumna del Ginebró, un altre projecte anomenat Kooka, una organització que dóna suport a noies egípcies per accedir a estudis universitaris. Ja hem aconseguit que 3 noies s’incorporin a la universitat i inspirin a altres dones a escollir els seus propis estudis i futura professió. Ara, estem buscant col·laboradors i inversors per arribar a més dones!

EG: Actualment estàs fent un màster en Sostenibilitat Creativa a Hèlsinki. En què consisteix?

ED: Sí, estic fent unes pràctiques a la ONU, al Laboratori d’Innovació Tecnològica de Finlàndia.

El concepte de sostenibilitat del màster és multidisciplinari, ja que cal entendre que no podem solucionar els problemes més importants del món des de disciplines científiques concretes, sinó que cal treballar conjuntament des de diferents punts de vista (l’artístic, el científic, el polític…)

El primer any de màster vaig fer assignatures com política, disseny, medi ambient… I vaig col·laborar en un programa nacional d’intel·ligència artificial del govern finès. Un país tan digitalitzat com Finlàndia et fa reflexionar sobre el rol de la tecnologia en el benestar humà.

I és així com vaig començar a interessar-me per temes de gènere més sistèmics. Concretament la meva tasca actual consisteix en preparar un informe sobre la importància de tenir en compte la diversitat i la inclusió en la tecnologia. El motiu és que el sector tecnològic segueix essent dominat per homes, blancs, i d’origen similar. Caldria tenir una representació de gènere, cultura, ètnia, i experiència més equilibrada en el sector i, alhora, evitar que hi hagi biaix de gènere o raça en els projectes que es dissenyen i es desenvolupen. Fent això, no només construïm societats més justes, sinó que podrem solucionar problemes més sistèmics, com reduir el gender data gap, o el sostre de vidre, per exemple.

Aquest informe el presentarem a Slush, la cita mundial de startups i tecnologia que té lloc a Hèlsinki i compta amb més de 25.000 assistents entre empreses i inversors.

EG: Quins són els beneficis de reduir el gender data gap?

ED: Hi ha diversos exemples que demostren que en comptes d’esforçar-se a anar posant pedaços al sistema, cal replantejar les coses de dalt a baix.

Per exemple, fa uns anys a Suècia van revisar algunes polítiques i van adonar-se que el 69% d’incidents per relliscades amb la neu eren de dones. El motiu era que estadísticament les dones, per qüestions de conciliació familiar, es desplacen a peu i amb autobús de manera més habitual que els homes. Vist això, el govern va optar per donar prioritat a treure la neu de les voreres i de les parades d’autobús, abans que de les carreteres. I així s’han reduït substancialment el nombre d’accidents.

Un altre cas és el de l’assetjament sexual al transport públic. Cal entendre que part de la responsabilitat és de les persones que planifiquen si és més adequat posar una parada en una zona il·luminada o no, per exemple, i aquest tipus de decisions sovint les prenen grups de persones amb poca o cap representació de dones i que no estan sensibilitzades amb el tema.

El gender data gap es refereix a la manca de dades sobre la vida de les noies i dones, especialment en temes de treball no remunerat o violència de gènere, però combinat amb el biaix masculí, va més enllà. Per exemple, les dones tenen més probabilitats de morir en un accident de cotxe perquè les mesures de seguretat funcionen millor per persones més altes, grosses, i pesades (homes). A petita escala, també ho veiem en objectes quotidians com mòbils o prestatges, de vegades més grans o alts en relació a les dimensions corporals mitjanes de les dones.

EG: Què signifiquen per tu totes aquestes experiències que estàs vivint?

ED: Diria que mai se sap com pots estar inspirant a una persona fent alguna cosa. Estem constantment fent de models rols per a molta gent, molta gent que ens veu, veu el que fa, parla amb nosaltres, etc., i moltes vegades, sense adonar-nos-en, inspirem, donem idees, portem llum a situacions d’altres persones. Això crec que fa que tingui més sentit la part del “com” que la part del “què”.

Crec que per això és també tan important ser bones persones i estar atents al que els altres necessiten, perquè mai es tracta del que succeeix just al moment, sinó d’allò que marca, que emociona, del que s’origina i es desenvolupa després, fins i tot anys després.

EG: I ja per acabar, quin consell donaries als alumnes de batxillerat i cicles del Ginebró?

ED: Els hi diria que tinguin capacitat d’escoltar i que intentin entendre els altres, quines coses fan que s’emocionin, s’enfadin… Sense qüestionar-los ni criminalitzar-los. Perquè l’empatia és la base de tot, i conèixer món ajuda molt a tenir una visió més àmplia de les coses.

També els animaria a fer el que vulguin fer, sense por per si no tenen bones notes o creuen que no en saben prou. No hi ha res important que sigui fruit d’una sola persona,  tot el que ells puguin aportar s’enfortirà si ho complementen amb coneixements d’altres persones, i més si així aconsegueixen acostar diferents disciplines.